Publicat per

Les conclusions finals:

Publicat per

Les conclusions finals:

Hola,  En aquesta última entrada del blog m’agradaria elaborar un conjunt de valoracions personals a mode de conclusió i tancament d’aquesta etapa. Primer de tot, agrair el centre per acollir-me i acompanyar-me en aquesta etapa.  Em ve de gust comentar, des d’una visió psicopedagògica, el gran treball que fa l’hospital de dia de Nou Barris amb els adolescents i joves que atenen. La conversa col·laborativa constant de tots els professionals permet mantenir una atenció individual total de cadascun dels casos…
Hola,  En aquesta última entrada del blog m’agradaria elaborar un conjunt de valoracions personals a mode de conclusió i…

Hola, 

En aquesta última entrada del blog m’agradaria elaborar un conjunt de valoracions personals a mode de conclusió i tancament d’aquesta etapa. Primer de tot, agrair el centre per acollir-me i acompanyar-me en aquesta etapa. 

Em ve de gust comentar, des d’una visió psicopedagògica, el gran treball que fa l’hospital de dia de Nou Barris amb els adolescents i joves que atenen. La conversa col·laborativa constant de tots els professionals permet mantenir una atenció individual total de cadascun dels casos que acullen. Psicòlogues, educadores, treballadores socials i psicopedagogues treballen en xarxa en tot moment, intercanviant informació i indagant a partir d’aquesta per traçar plans conjunts i ser el màxim d’efectives possibles. Es preocupen per cadascuna de les persones que hi ha al centre i tenen clar el seu objectiu, acompanyar l’adolescent i promoure canvis que fugen de l’assistencialisme.

Les joves ho noten i ho agraeixen. Senten com, les professionals del centre, són properes i creen un entorn de cures estructurat pel vincle afectiu. Així és com es crea la dinàmica del centre, des de la proximitat, la confiança, la naturalitat i la transparència. El centre funciona perquè les joves s’hi troben a gust. Hi noten un espai adaptat a elles on poden expressar què senten de manera lliure i segura. 

Des del camp de a psicopedagogia treballar així és un plaer. Les intervencions que puguis dur a terme es simplifiquen molt i permeten que puguis indagar i aprofundir en cada cas. Les joves creuen en la teva tasca com a professional i es mostren tal i com són. Doncs, la predisposició al canvi és total i l’èxit de l’intervenció també. 

Aquesta estructura pedagògica no és present a totes les institucions educatives per on he passat i cal posar-la en valor. No és fàcil aconseguir tot això i parla molt bé de les seves professionals, de les que he après molt, escoltant la manera en la que es dirigeixen a les joves,  observant les seves relacions afectives i analitzant les estratègies que utilitzen. 

Ha estat un plaer. 

Molts gràcies!

Debat0el Les conclusions finals:

No hi ha comentaris.

Publicat per

13 – CONCLUSIÓ

Publicat per

13 – CONCLUSIÓ

Hola companys i companyes! Durant la meva estada de pràctiques he tingut la gran oportunitat d’observar, intervenir i reflexionar sobre la gran importància de coordinar-se entre personal docent i la importància de l’acompanyament emocional en les transicions educatives. Gràcies a les activitats desenvolupades com la de padrins i fillols, i les sessions PAT he pogut comprovar la rellevància del treball col·laboratiu i ben planificat per tal de garantir l’èxit en el canvi d’etapa. En aquestes experiències viscudes s’ha evidenciat la…
Hola companys i companyes! Durant la meva estada de pràctiques he tingut la gran oportunitat d’observar, intervenir i reflexionar…

Hola companys i companyes!

Durant la meva estada de pràctiques he tingut la gran oportunitat d’observar, intervenir i reflexionar sobre la gran importància de coordinar-se entre personal docent i la importància de l’acompanyament emocional en les transicions educatives.

Gràcies a les activitats desenvolupades com la de padrins i fillols, i les sessions PAT he pogut comprovar la rellevància del treball col·laboratiu i ben planificat per tal de garantir l’èxit en el canvi d’etapa.

En aquestes experiències viscudes s’ha evidenciat la necessitat de no només prioritzar les competències acadèmiques dels alumnes, sinó també de les emocionals i socials. Durant aquesta implementació he pogut seguir molt a l’autor Bisquerra (2008) que amb les seves aportacions m’ha ajudat a entendre com abordar aquests reptes d’una manera socioconstruccionista.

Aportant una mirada crítica, reconec que queda molta feina per optimitzar una bona comunicació entre els diferents agents implicats. Sovint, hi ha certa resistència al canvi o s’hi presenten diverses limitacions com el temps, el qual en aquest cas ha dificultat una implementació fluida. Tot i això, considero que les propostes han estat molt ben rebudes, sobretot per la Rosa i els mestres de primària.

Personalment, considero que aquestes pràctiques m’han permès desenvolupar competències clau com la gestió d’equip, comunicació assertiva i la capacitat d’observació i anàlisi des d’una perspectiva crítica i empàtica. La connexió entre la teoria i la pràctica ha estat especialment enriquidora, ja que he pogut aplicar continguts del Màster, com l’educació emocional, el lideratge pedagògic i la inclusió educativa, a situacions reals del centre.

En definitiva, aquesta experiència ha estat un punt de partida inspirador per continuar reflexionant i millorant com a professional de l’educació.

Debat0el 13 – CONCLUSIÓ

No hi ha comentaris.

Publicat per

Valoració de la fase d’implementació:

Publicat per

Valoració de la fase d’implementació:

Hola, El projecte d’intervenció ja ha finalitzat i toca fer síntesi del que ha significat la creació d’aquest recurs pels joves de l’hospital de dia, Doncs, en aquesta darrera entrada del bloc es procurarà respondre a l’impacte que ha tingut aquest, analitzant críticament el disseny i elaborant una conclusió amb tot el que s’ha treballat al llarg del màster de psicopedagogia. El projecte de la llibreta de seguiment va començar gràcies a un anàlisi reflexiu conjunt amb les joves i…
Hola, El projecte d’intervenció ja ha finalitzat i toca fer síntesi del que ha significat la creació d’aquest recurs…

Hola,

El projecte d’intervenció ja ha finalitzat i toca fer síntesi del que ha significat la creació d’aquest recurs pels joves de l’hospital de dia, Doncs, en aquesta darrera entrada del bloc es procurarà respondre a l’impacte que ha tingut aquest, analitzant críticament el disseny i elaborant una conclusió amb tot el que s’ha treballat al llarg del màster de psicopedagogia.

El projecte de la llibreta de seguiment va començar gràcies a un anàlisi reflexiu conjunt amb les joves i les professionals de l’espai. Amb les psicopedagogues vam detectar que el treball amb les alumnes requeria un seguiment més continu per ser més precisos en l’acompanyament del seu treball acadèmic.

Doncs, coherent amb aquesta necessitat es va elaborar una llibreta de seguiment construïda per tal que les participants s’autoanalitzessin i desenvolupessin una millora acadèmica a través d’hàbits d’estudi i un fil conductor que amagava un joc, un cluedo per desxifrar un cas policíac a través de pistes. L’objectiu sempre ha estat crear un recurs que tingués una durada més llarga que la meva estança al centre.

Durant aquestes setmanes en el que s’ha dut a terme el projecte, de manera paral·lela, tres joves han participat en la prova pilot. La valoració que n’han fet les participants ha estat positiva, definint el joc com a divertit i útil, ja que permet identificar aspectes personals de millora, posar-ne el focus i passar-ho bé a la vegada. Les psicopedagogues valoren que el projecte té una bona estructura i és efectiu, ara bé, requereix temps i aquí és on hi ha el major handicap.

Aquest és l’aspecte negatiu del projecte, l’adequació a les necessitats de les joves i les professionals és adequada, ara, no encaixa amb la practicitat que requeriria degut a l’alta quantitat de feina de les psicopedagogues, que són qui l’hauria de dinamitzar. S’han trobat alternatives però caldrà provar-les per copsar la seva viabilitat.
D’altra banda, la prova pilot del recurs requeria un seguiment setmanal i tot i que la posada en pràctica ha estat positiva, es valora que més setmanes de prova haurien estat millors per tal de fer un anàlisi més precís. Així i tot, les reunions de seguiment han servit per identificar errors i afegir millores.

Personalment, estic content de la feina i crec que compleix amb els objectius de la demanda. L’adequació amb el context és total i aporta noves perspectives al centre de pràctiques.

El projecte és un cúmul d’idees recopilades d’arreu de les assignatures del màster de psicopedagogia. Parteix de l’acompanyament educatiu entès com a suport tal i com ho fa Castillo(2021), de la diagnosi de necessitats educatives com a base per a l’intervenció i posa atenció en la construcció d’un educador que no questioni ni jutgi i que posi atenció a en el fer i no tant en el saber com deia Planella(2022). Doncs, tal i com exposa Badia(2021) s’han atacat necessitats específiques a través de les relacions col·legiades entre els participants afavorint el saber col·lectiu construït des de l’horitzontalitat tal com deia d’Amorós(2017). S’ha posat, segons Bolea i Carcel(2019) un enfocament en l’indagació a través de l’observació i l’entrevista per adequar el si del procés psicopedagògic.

El projecte ha estat una manera de conectar tots aquells els continguts de les assignatures que més han significat en mi i transformar-los en una idea completa que s’ha dut a terme i s’ha aterrat a un context educatiu concret.

Referències Bibliogràfiques:

Amorós Josep, Cuevas, C., Herrera, M., & Puigardeu, O. (2017). LA CONVERSA COL·LABORATIVA: escolta, relat i observació en el procés d’assessorament (E. Bolea, Trad.). ÁÀF, 47.

Badia, A. (2021). Principis i fonaments de la intervenció psicopedagògica. Barcelona:Editorial UOC

Bolea, E., Cárcel Ferrer, E., & Universitat Oberta de Catalunya. (2019). Eix 5: Estratègies i instruments d’indagació : L’avaluació psicopedagògica com artesania / Enric Bolea López, Esther Cárcel Ferrer (Primera edició). Universitat Oberta de Catalunya.

Castillo, R. (2021). Acció social i comunitat, entre la boira i la possibilitat Sembrant trames relacionals entre les esquerdes dels espais sociocomunitaris. Editorial UOC.

Jordi Planella (2022). (Primera edició). UOC. Noves mirades de la psicopedagogia II Eixos, territoris i accions. [Universitat Oberta de Catalunya]. http://cvapp.uoc.edu/autors/MostraPDFMaterialAction.do?id=288556

Debat0el Valoració de la fase d’implementació:

No hi ha comentaris.

Publicat per

Final de la fase pilot amb les joves:

Publicat per

Final de la fase pilot amb les joves:

Hola, Aquesta setmana s’ha posat fi a la prova pilot del projecte, que ha servit per verificar i analitzar la proposta de…
Hola, Aquesta setmana s’ha posat fi a la prova pilot del projecte, que ha servit per verificar i analitzar…

Hola,

Aquesta setmana s’ha posat fi a la prova pilot del projecte, que ha servit per verificar i analitzar la proposta de llibreta de seguiment de treball dels joves. És per això que els objectius d’aquesta fase final han estat els següents:

  • Determinar si la llibreta de seguiment ajuda als joves a identificar les seves mancances acadèmiques i a treballar-les a partir d’hàbits d’estudi.
  • Verificar si el recurs ha contribuït a generar canvis positius en l’actitud dels joves en vers al seu aprenentatge i responsabilitat acadèmica.
  • Valorar la càrrega de feina que suposa per als psicopedagogs l’ús d’aquest recurs.

Així doncs s’han fet dues accions coherents amb aquests objectius. La primera ha estat la de passar una enquesta de valoració i satisfacció als joves participants del projecte. En aquesta, les joves tenien l’oportunitat d’expressar les seves opinions sobre el recurs i valorar la seva viabilitat. Doncs, la seva opinió és important per fer millores adequades en la llibreta. 

Paral·lelament, s’ha treballat amb l’Ingrid, psicopedagoga i tutora de pràctiques del projecte, a través d’una reunió per tal de valorar l’impacte que ha tingut el projecte i la seva viabilitat en el si de l’Hospital de dia de Nou Barris. Es creu que la prova pilot ha complert els seus objectius, l’ambientació i el joc proposats ajuden al jove a motivar per canviar aquelles mancances acadèmiques. El joc, fa que aquest treball es converteixi en repte en comptes de frustració. Es valora l’espai de trobada entre alumne i psicopedagog com una excusa amb la qual vincular i enfocar el treball en l’atenció individualitzada. 

Tot i així, coherent amb les valoracions fetes en anteriors entrades del Folio, cal trobar la mecànica per tal d’incloure la llibreta de seguiment a la dinàmica de l’espai. 

De fet, en aquesta trobada s’ha destacat el concepte de gamificació amb el que s’estructura el projecte i com l’hospital de dia fa ús d’aquest recurs per treballar amb els joves. Segons Fernandez Busquets (2024), aquesta tècnica utilitza elements i dinàmiques del joc amb la finalitat de potenciar l’aprenentatge significatiu. Autors com Monguillot(2015) exposen que la gamificació ajuda a augmentar la motivació i l’interès dels infants i joves en el contingut. Doncs, l’eina ha ajudat al projecte a convertir la mancança acadèmica en reptes augmentant la motivació de les joves. 

 

Moltes gràcies!

Referències Bibliogràfiques:

 

Fernandez Busquets, A. (2024). L’IMPACTE DE LA GAMIFICACIÓ A L’EDUCACIÓ FÍSICA: UN ESTUDI SOBRE LA MOTIVACIÓ DELS ALUMNES. Universitat de Girona. https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/25655/MEP_Fernandez_Busquets_Alex_TFG.pdf?sequence=1&isAllowed=y

 

Monguillot, M. H., Arévalo, C. G., Mon, C. Z., Batet, L. A., & Catasús, M. G. (2015). Play the Game: Gamificación y hábitos saludables en educación física. Apunts Educación Física y Deportes, 119, 71-79. https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2015/1).119.04 

 

Debat1el Final de la fase pilot amb les joves:

Publicat per

ENTRADA 12 – PADRINS I FILLOLS 10/01

Publicat per

ENTRADA 12 – PADRINS I FILLOLS 10/01

L’activitat de padrins i fillols es va dur a terme per facilitar la transició dels alumnes de 6è de primària a 1r d’ESO. En aquesta ocasió, els fillols van visitar l’escola de secundària i, acompanyats pels seus padrins, van tenir l’oportunitat de fer preguntes prèviament preparades a l’aula sobre inquietuds i dubtes relacionats amb el canvi d’etapa. OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT: Fomentar un sentiment de pertinença entre els futurs alumnes de 1r d’ESO Reduir la incertesa dels alumnes de 6è amb…
L’activitat de padrins i fillols es va dur a terme per facilitar la transició dels alumnes de 6è de…

L’activitat de padrins i fillols es va dur a terme per facilitar la transició dels alumnes de 6è de primària a 1r d’ESO. En aquesta ocasió, els fillols van visitar l’escola de secundària i, acompanyats pels seus padrins, van tenir l’oportunitat de fer preguntes prèviament preparades a l’aula sobre inquietuds i dubtes relacionats amb el canvi d’etapa.

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:

  • Fomentar un sentiment de pertinença entre els futurs alumnes de 1r d’ESO
  • Reduir la incertesa dels alumnes de 6è amb relació a la transició a secundària.
  • Proporcionar un espai segur perquè els alumnes de primària puguin expressar els seus dubtes i inquietuds.
  • Enfortir els vincles entre els alumnes de primària i secundària, fomentant la col·laboració i el suport mutu.

L’activitat de padrins i fillols es fonamenta en el model de suport social de Bronfenbrenner, que posa èmfasi en la importància de les relacions interpersonals en l’adaptació a nous contextos. També amb l’acompanyament emocional de Bisquerra (2008), que destaca la necessitat d’abordar les emocions dels alumnes en moments de transició.

Durant aquesta activitat, s’evidencia com la interacció entre iguals pot tenir un efecte positiu en la confiança i seguretat dels alumnes. No obstant això, caldria aprofundir en la preparació prèvia dels padrins perquè puguin respondre millor a les preguntes dels seus fillols i transmetre un missatge tranquil·litzador de manera més efectiva.

Avaluació:

  • Els alumnes de 6è van expressar de manera verbal sentir-se més segurs després del recorregut amb els seus padrins.
  • Els padrins van valorar de manera positiva l’experiència
  • Els tutors van coincidir que l’activitat va ser efectiva per establir vincles i fomentar una bona imatge del centre de secundària.

Recomanaria que es fes un seguiment i un treball tutorial per tal d’assegurar que els alumnes mantenen una bona sensació de seguretat fins a la jornada de portes obertes i la gimcana.

Les principals dificultats van ser garantir que tots els padrins estiguessin prou preparats per respondre les preguntes dels seus fillols. Algunes respostes van ser massa genèriques o poc clares, fet que podria haver generat dubtes addicionals. D’altra banda, es va observar una gran harmonia entre els principis teòrics i la pràctica, especialment en la importància del suport emocional i del coneixement previ de l’espai escolar.

Debat0el ENTRADA 12 – PADRINS I FILLOLS 10/01

No hi ha comentaris.

Publicat per

ENTRADA 11 – GIMCANA 8/01

Publicat per

ENTRADA 11 – GIMCANA 8/01

Avui després de les vacances m’he reunit amb la Rosa per veure com havien anat les activitats que havia fet i com m’havia sentit fent la implementació de les activitats. De manera conjunta ens hem assegut a parlar sobre l’activitat que és més difícil que implementi, la GIMCANA. Per això amb la rosa vam parlar de quina estratègia seguiria per tal d’implementar-la. En aquesta activitat està involucrada els alumnes de 6è de primària i els de 1r d’ESO. Després de…
Avui després de les vacances m’he reunit amb la Rosa per veure com havien anat les activitats que havia…

Avui després de les vacances m’he reunit amb la Rosa per veure com havien anat les activitats que havia fet i com m’havia sentit fent la implementació de les activitats.

De manera conjunta ens hem assegut a parlar sobre l’activitat que és més difícil que implementi, la GIMCANA. Per això amb la rosa vam parlar de quina estratègia seguiria per tal d’implementar-la. En aquesta activitat està involucrada els alumnes de 6è de primària i els de 1r d’ESO.

Després de recordar-li a la Rosa la idea de la Gimcana, que és dividir als alumnes en 5 activitats en les quals s’enfrontaran uns grups contra uns altres i aquestes activitats han de promoure valors com el respecte i el treball en equip. També cal recordar que al final de la gimcana es proposa un berenar conjunt.

Hem aprofitat l’estona de pati per parlar amb la coordinadora de Cicle Superior, la Vanesa per tal de comentar-li la idea. M’he sentit molt a gust amb ella fent-li la proposta de l’activitat, atès que s’ha mostrat molt receptiva i participativa des d’un primer moment. L’hi he explicat que cada tutor/a de 6è prepararà una activitat i els tutors de 1r d’ESO també. Per tal de seguir una mateixa línia i no fer activitats massa semblants es compartirà un document de Drive on tothom que hi participi hi tingui accés i pugui fer les activitats.

La proposta de fer una gimcana s’apropa molt als principis que aporta Bisquerra (2008), que assenyala que cal crear espais segurs i cooperatius per alumnes que passen per etapes de canvis significatius. Considero que aquesta activitat també fomenta el treball en equip i la convivència positiva. Fent-ho en format joc també facilita un aprenentatge significatiu com defensa l’enfocament constructivista de Vigotsky i Piaget els quals donen molta importància a la interacció social i al desenvolupament emocional.

Personalment, he trobat la proposta molt motivadora i enriquidora, però també un repte, especialment pel que fa a la coordinació entre etapes i tutors. La col·laboració amb la Rosa i la Vanesa ha estat clau per establir un enfocament col·lectiu i ben estructurat.

Carregant...

Per tal d’avaluar la intervenció es pot passar una enquesta als alumnes i als tutors per tal de valorar el nivell de satisfacció de la gimcana.

La principal dificultat de l’activitat ha estat assegurar una coordinació fluida entre els tutors de les diferents etapes. Tot i això, considero que la creació d’un document Drive ha estat una solució efectiva per tal de compartir la informació i facilitar una comunicació efectiva.

 

Debat1el ENTRADA 11 – GIMCANA 8/01

Publicat per

Reunió de valoració amb la psicopedagoga:

Publicat per

Reunió de valoració amb la psicopedagoga:

Bon dia, Aquesta setmana també s’ha dut a terme la valoració amb la tutora de pràctiques. En aquesta s’han identificat aquelles fortaleses…
Bon dia, Aquesta setmana també s’ha dut a terme la valoració amb la tutora de pràctiques. En aquesta s’han…

Bon dia,

Aquesta setmana també s’ha dut a terme la valoració amb la tutora de pràctiques. En aquesta s’han identificat aquelles fortaleses i les mancances del recurs que no acaben de tenir encaix en la realitat del centre educatiu.

Objectius: 

Els objectius principals de la trobada han estat:

  • Identificar mancances del recurs didàctic creat i proposar solucions
  • Comprendre l’adaptabilitat del projecte a la realitat dels adolescents del centre

Descripció del treball fet:

A la reunió s’han valorat tres ítems del recurs: Estructura, adequació i possibles millores. És a dir, si el format que aquest presenta als joves és entenedor i compleix els seus objectius, si s’adapta a la demanda i capacitats de les joves i el centre, i finalment, un espai per incorporar canvis i reforçar les coses que ja funcionen.

Les dues parts valorem que el recurs té una bona estructura psicopedagògica, sentit amb els objectius del centre i motivador per als seus interessos. Una revisió personal i acadèmica que busca adquirir hàbits a través del joc. L’ambientació motiva als joves a seguir i també ho fa el fet de prendre’s com a repte les seves mancances acadèmiques.

Així i tot, a vegades la realitat de les psicopedagogues fa que no sigui possible destinar tant temps al recurs i això fa que si no es realitza de manera constant, aquest perdi sentit.

Acords:

En aquest sentit, creiem que hi ha dues possibles solucions. La primera és la de simplificar el recurs de manera que promogui l’autonomia dels joves a l’aula i sigui supervisada pel professional. L’altra és integrar el recurs dins la dinàmica existent de l’aula. És a dir, posar el focus en l’espai de valoració tenint en compte que el benefici pedagògic és molt positiu.

Aquestes dues idees també inclouen la participació paral·lela de menys joves, fet que reduiria el volum de feina.

Cal treballar aquestes possibles dues solucions per completar amb coherència el projecte d’intervenció.

Moltes gràcies!

PD: S’adjunta l’acta de la reunió amb la psicopedagoga.

   

Debat0el Reunió de valoració amb la psicopedagoga:

No hi ha comentaris.

Publicat per

ENTRADA 10 – PAT A PRIMÀRIA 19/12/2024

Publicat per

ENTRADA 10 – PAT A PRIMÀRIA 19/12/2024

PREPARACIÓ PAT 6È DE PRIMÀRIA 19/12/2024  Per aquesta activitat tant la Rosa com jo ens vam reunir a la sala de mestres de primària amb els dos tutors de 6è de primària a la seva hora de coordinació i programació. En aquesta estona vam tenir temps de parlar amb ells per tal que ens expliquessin una mica com veien els alumnes amb relació a la secundària i entre tots plegats mirar de què i com treballar les sessions de PAT…
PREPARACIÓ PAT 6È DE PRIMÀRIA 19/12/2024  Per aquesta activitat tant la Rosa com jo ens vam reunir a la…

PREPARACIÓ PAT 6È DE PRIMÀRIA 19/12/2024 

Per aquesta activitat tant la Rosa com jo ens vam reunir a la sala de mestres de primària amb els dos tutors de 6è de primària a la seva hora de coordinació i programació. En aquesta estona vam tenir temps de parlar amb ells per tal que ens expliquessin una mica com veien els alumnes amb relació a la secundària i entre tots plegats mirar de què i com treballar les sessions de PAT a l’aula per tal de treballar les emocions envers el canvi d’etapa. 

Es va plantejar fer una sessió per grups base, que són equips que els mateixos alumnes van escollir a principi de curs i són de 4-5 alumnes. Aquests grups en una cartolina, dibuixaran un mitjà de transport que representarà el seu viatge cap a la secundària. Dins d’aquest dibuixaran les seves fortaleses i al voltant els obstacles que es poden trobar o les pors que tenen. En un requadre al costat escriuran estratègies que poden fer servir per superar les pors o obstacles. Més tard, cada grup presentarà el seu projecte a la resta de la classe per posar en comú sentiments i estratègies de superació. 

Objectius

  • Promoure un espai de diàleg entre alumnes i tutors
  • Establir dinàmiques a l’aula per fomentar la seguretat i la confiança
  • Dissenyar sessions de PAT adaptades a les necessitats detectades pels tutors

En primer lloc, és imprescindible reconèixer que la transició de primària a secundària suposa un repte significatiu, tant en l’àmbit emocional com social. Autors com Bisquerra (2020) han destacat que “l’educació emocional és essencial per al desenvolupament integral de l’alumnat, especialment en moments de transició que generen incertesa i ansietat” (p. 45). Això ens porta a reflexionar sobre la importància de preparar els alumnes per a gestionar les seves emocions de manera adequada. 

Durant la reunió un tutor exposava que molts alumnes mostraven molta il·lusió pel canvi, mentre que l’altre exposava que detectava més pors que il·lusió.  Aquest fet posa de manifest la necessitat d’un enfocament personalitzat en les activitats de PAT, tal com argumenta Goleman (2018) en afirmar que “el desenvolupament de la intel·ligència emocional requereix adaptar les estratègies a les necessitats específiques de cada grup” (p. 37).

Carregant...

Tot i que s’esperava una major preocupació l’àmbit acadèmic, les seves inquietuds han estat la socialització. Això coincideix amb les aportacions de Torrado i Martínez (2021), que apunten que “en les transicions educatives, els aspectes socials són sovint més determinants que els acadèmics en l’ajustament inicial de l’alumnat” (p. 89).

L’avaluació. Com encara no s’ha dut a terme la sessió i serà més d’una sessió de PAT que es dedicarà a la transició entre etapes, es proporciona als tutors una graella que es recollirà a final de curs on faran un petit feedback de les sessions. No obstant això, considero que tant tutors com jo van quedar molt satisfets amb la reunió i la proposta d’activitat per a la sessió de PAT. Aquesta sessió s’implementarà la primera setmana després de les vacances de Nadal. 

Observacions personals. Tot i l’actitud col·laborativa per part dels tutors, en alguns moments s’han evidenciat divergències en la manera d’abordar les activitats, fet que ha posat de manifest la necessitat de reforçar la comunicació i establir pautes clares per a la implementació de les sessions i per la planificació de les futures. 

Pel que fa a la teoria, ha estat enriquidor veure com les sessions de PAT poden reforçar certes habilitats socials i emocionals, tant en tutors com en alumnes. Aquest fet coincidiria amb les aportacions de Gardner (2019) sobre la importància de treballar les múltiples intel·ligències en moments de canvi educatiu, especialment a través d’activitats dinàmiques i inclusives.

Aquesta reunió m’ha mostrat la dificultat del treball emocional en el context educatiu i la necessitat de seguir treballant en intervencions similars per aconseguir un impacte més efectiu.

Debat1el ENTRADA 10 – PAT A PRIMÀRIA 19/12/2024

Publicat per

Tercera sessió de la prova pilot:

Publicat per

Tercera sessió de la prova pilot:

Bon dia,  Aquesta darrera setmana hem seguit avançant en el projecte de la llibreta de seguiment per a l’hospital de dia. Dues…
Bon dia,  Aquesta darrera setmana hem seguit avançant en el projecte de la llibreta de seguiment per a l’hospital…

Bon dia, 

Aquesta darrera setmana hem seguit avançant en el projecte de la llibreta de seguiment per a l’hospital de dia. Dues joves més han participat en la prova pilot i ens ajudarà a validar el recurs que s’està construint.

Aquestes dues sessions amb aquestes dues joves noves són paral·leles a l’anterior, per tant, la prova pilota ja co

nsta de tres joves que faran el seguiment de la llibreta. Durant aquestes dues sessions s’ha seguit la mateixa estructura que en la primera, se’ls ha explicat l’objectiu del projecte, el seu paper de validació en el marc d’aquest i el funcionament del seg

uiment de la llibreta. Des de bon principi s’han mostrat motivades i amb ganes de participar-hi. 

En aquest sentit, com que era la segona i tercera vegada que es posava en pràctica, l’explicació i l’ordre en el que se li ha traslladat el motiu del projecte i el seu funcionament ha estat més estructurat i això ens ha permès fer-nos entendre millor. Des de la primera sessió, ja s’havien afegit un seguit de pautes més a a la llibret que el primer jove ens va fer adonar que no acabaven de quedar clares. 

En aquest cas, tot i que el nostre objectiu no és que l’eina sigui participativa, segons Trilla i Novella(2001) hem seguit una participació consultiva. És a dir, no deixar que els educands siguin simples espectadors sinó que tinguin l’espai per proposar idees que creguin convenients. Aquesta idea té sentit en el moment en el que els joves del centre són els destinataris del projecte i el centre del procés d’ensenyament – aprenentatge que s’està creant, la seva opinió és molt vàlida i molt útil per a nosaltres. 

Al final del projecte es demanarà als joves més opinions sobre el procés i la seva valoració del projecte, serà imprescindible per tal que aquest tingui sentit. 

En aquestes sessions també hi ha estat present l’Ingrid, la tutora de pràctiques i psicopedagoga, que ha de donar continuitat al projecte quan jo no hi sigui i per tant, ha d’aconseguir fer-se’l seu per enganxar i motivar als adolescents que en prenguin part, si es creu convenient,  quan entrin a l’hospital de dia. 

La seva figura és vital per ajudar a trobar reptes de millora coherents amb les necessitats educatives dels joves. Ella els coneix molt més que jo i sap quines necessitats atacar. 

Moltes gràcies!

 

 

 

 

 

 

 

Referències bibliogràfiques

 

Trilla, J., Novella, A., (2001) Educación y participación social en la infancia. Revista Ibero americana de Educación, 26, (137-164).

Debat1el Tercera sessió de la prova pilot:

  1. Lidia Fortet Rodriguez says:

    Una mica desconfigurat el text d’aquesta entrada, però no deixa de ser molt interesant .

Publicat per

ENTRADA 9 – PREPARACIÓ PORTES OBERTES 18/12/2024

Publicat per

ENTRADA 9 – PREPARACIÓ PORTES OBERTES 18/12/2024

PORTES OBERTES DE SECUNDÀRIA S’ha aprofitat la reunió de claustre dels professors de secundària per presentar la proposta de les portes obertes. Alguns dels punts que s’han tractat són: Objectius de l’activitat: Crear un pont entre Primària i Secundària, afavorir la familiarització dels alumnes i famílies amb la metodologia de treball i les instal·lacions. Necessitats logístiques: Coordinació entre assignatures, disponibilitat d’espais (laboratori, aula d’informàtica, taller tecnològic, aula de música). S’ha explicat com es reparteixen les tasques, on aquí es fa…
PORTES OBERTES DE SECUNDÀRIA S’ha aprofitat la reunió de claustre dels professors de secundària per presentar la proposta de…

PORTES OBERTES DE SECUNDÀRIA

S’ha aprofitat la reunió de claustre dels professors de secundària per presentar la proposta de les portes obertes. Alguns dels punts que s’han tractat són:

  • Objectius de l’activitat: Crear un pont entre Primària i Secundària, afavorir la familiarització dels alumnes i famílies amb la metodologia de treball i les instal·lacions.
  • Necessitats logístiques: Coordinació entre assignatures, disponibilitat d’espais (laboratori, aula d’informàtica, taller tecnològic, aula de música).

S’ha explicat com es reparteixen les tasques, on aquí es fa una primera introducció de les portes obertes, a finals de gener hi ha una revisió dels continguts on els alumnes de 4t han de tenir preparats els tallers i la final, al febrer on s’implementen les portes obertes.

S’han distribuït les tasques, cada professor prepara un taller específic:

  • Ciències: Preparació d’un experiment senzill amb microscopis.
  • Tecnologia: Creació d’un projecte bàsic en el taller (exemple: muntatge de circuits).
  • Informàtica: Presentació interactiva amb eines digitals.
  • Música: Petita actuació o sessió d’introducció als instruments.

Per assessorar aquest procés es proposa un seguiment quinzenal.

Durant la reunió es parla amb el professor d’informàtica i l’encarregada de xarxes per preparar de manera conjunta la comunicació del centre per difondre l’activitat. Que seran: una circular i cartells informatius a l’escola i publicacions a les xarxes socials.

S’estableix que 15 dies abans es portara a terme un assaig de les activitats dels alumnes de 4t d’ESO.

La planificació de les portes obertes ha estat un exercici que posa de manifest la complexitat de coordinar diferents agents educatius per aconseguir un objectiu comú. L’estratègia col·laborativa emprada, basada en el lideratge distribuït (Spillane, 2005), permet als docents i alumnes tenir un rol actiu en el procés, fomentant la responsabilitat i el sentiment de pertinença. Amb aquesta planificació, es preveu que les portes obertes siguin un esdeveniment enriquidor tant per a famílies com per a alumnes, ajudant a construir un vincle sòlid amb la comunitat educativa.

Les sensacions que he tingut durant el procés ha estat de molt de suport per part de la psicopedagoga, atès que alguns professors no s’han pres gaire bé haver de dedicar alguna estona a preparar una activitat, atès a què tenen ja massa feina. Tot i això, han donat la seva conformitat i el seu compromís per continuar amb les portes obertes.

En aquest cas, m’ha estat més difícil comunicar-me amb els professors de secundària, ja que, són més hermètics i els hi costa molt més acceptar nous canvis que es proposen per tal de millorar la qualitat “d’estil de vida” dels alumnes dins del centre.

Debat1el ENTRADA 9 – PREPARACIÓ PORTES OBERTES 18/12/2024

  1. Lidia Fortet Rodriguez says:

    Les dificultats amb el professorat, especialment de secundària, són habituals. La sobrecàrrega de treball i burocràcia és un punt que els ofega molyñissim i impedeix rebre noves actuacions amb la mirada oberta… També és cert que quan veuen resultats comencen a estar més receptius, i que no deixen de tenir raó en que van molt saturats… però també hi ha una part de …”això no em toca, és tema dels psicos….” que hem d’anar modificinat des de la nostra posició…