Bona tarda,

En aquesta entrada m’agradaria explicar com han estat els primers dies durant les pràctiques a l’Hospital de dia de Nou barris després de dues setmanes de feina intensa.

Durant aquests primers dies ja he començat a fer diferents tasques per tal d’adquirir els aprenentatges de l’assignatura i donar suport als psicopedagogs en allò que necessitin. Les enumero a continuació i les comento breument.

• Acompanyament individual a l’aula: Una de les tasques que m’ocupen més temps durant les hores de pràctiques és la d’acompanyar els adolescents al taller d’estudi. La gran majoria segueixen tenen deures i exàmens que els han posat els docents de l’institut. Tot i així, en altres casos, necessiten suport a l’hora de fer currículums, apuntar-se a cursos del SOC o altres formacions específiques puntuals.
  Durant aquesta estona procuro acompanyar-los en l’adquisició dels aprenentatges corresponents i ser un suport per tal que es concentrin i treballin a partir d’hàbits d’estudi adequats.
  La desconeixença d’alguns dels continguts de les tasques de l’institut m’obliga a repensar la meva manera de fer i utilitzar recursos i estratègies innovadores.

• Creació de materials diàctics: Una altra de les tasques que he anat fent durant aquests primers dies és la creació de materials didàctics o situacions d’aprenentatges específiques per a adolescents. Sovint els deures o els exàmens que posen els professors dels instituts no s’ajusta al nivell que tenen els joves, és per això que des de l’hospital de dia es proposen un conjunt de materials més adequats i personalitzats. Doncs, la creació d’aquests, ha estat un dels meus objectius.
  Cal analitzar curosament cada material per tal que sigui individualitzat i tingui el nivell adient. És tot un repte quan encara no coneixes en profunditat cada adolescent.

• Seguiment de casos: De moment, de manera més espontànea, fem seguiment dels casos dels joves que venen a l’aula. D’aquesta manera tinc més informació sobre ells i elles i puc aprofundir més sobre allò que necessiten treballar. Amb el temps, anirem automatitzant aquest trasllat d’informació.
  En aquest sentit, puc veure com enfoquen cada jove, el treball previ que han dut a terme i observar la seva intervenció a l’aula.

M’he sentit molt còmode en totes les tasques que he anat realitzant aquests dies. És qüestió de temps que enforteixi el vincle afectiu amb els joves i se sentin més segurs amb mi. Com més els conegui millors intervencions educatives podré fer.

Estic molt content respecte els aprenentatges adquirits. Estic veient com treballa des de dins un equip psicopedagògic, com s’organitza i com es coordina amb els centres educatius. Els joves de l’hospital presenten reptes psicopedagògis molt interessants per a mi i em proposen situacions professionals en les que no m’hi havia trobat mai.

Moltes gràcies!