PORTES OBERTES DE SECUNDÀRIA

S’ha aprofitat la reunió de claustre dels professors de secundària per presentar la proposta de les portes obertes. Alguns dels punts que s’han tractat són:

• Objectius de l’activitat: Crear un pont entre Primària i Secundària, afavorir la familiarització dels alumnes i famílies amb la metodologia de treball i les instal·lacions.
• Necessitats logístiques: Coordinació entre assignatures, disponibilitat d’espais (laboratori, aula d’informàtica, taller tecnològic, aula de música).

S’ha explicat com es reparteixen les tasques, on aquí es fa una primera introducció de les portes obertes, a finals de gener hi ha una revisió dels continguts on els alumnes de 4t han de tenir preparats els tallers i la final, al febrer on s’implementen les portes obertes.

S’han distribuït les tasques, cada professor prepara un taller específic:

• Ciències: Preparació d’un experiment senzill amb microscopis.
• Tecnologia: Creació d’un projecte bàsic en el taller (exemple: muntatge de circuits).
• Informàtica: Presentació interactiva amb eines digitals.
• Música: Petita actuació o sessió d’introducció als instruments.

Per assessorar aquest procés es proposa un seguiment quinzenal.

Durant la reunió es parla amb el professor d’informàtica i l’encarregada de xarxes per preparar de manera conjunta la comunicació del centre per difondre l’activitat. Que seran: una circular i cartells informatius a l’escola i publicacions a les xarxes socials.

S’estableix que 15 dies abans es portara a terme un assaig de les activitats dels alumnes de 4t d’ESO.

La planificació de les portes obertes ha estat un exercici que posa de manifest la complexitat de coordinar diferents agents educatius per aconseguir un objectiu comú. L’estratègia col·laborativa emprada, basada en el lideratge distribuït (Spillane, 2005), permet als docents i alumnes tenir un rol actiu en el procés, fomentant la responsabilitat i el sentiment de pertinença. Amb aquesta planificació, es preveu que les portes obertes siguin un esdeveniment enriquidor tant per a famílies com per a alumnes, ajudant a construir un vincle sòlid amb la comunitat educativa.

Les sensacions que he tingut durant el procés ha estat de molt de suport per part de la psicopedagoga, atès que alguns professors no s’han pres gaire bé haver de dedicar alguna estona a preparar una activitat, atès a què tenen ja massa feina. Tot i això, han donat la seva conformitat i el seu compromís per continuar amb les portes obertes.

En aquest cas, m’ha estat més difícil comunicar-me amb els professors de secundària, ja que, són més hermètics i els hi costa molt més acceptar nous canvis que es proposen per tal de millorar la qualitat “d’estil de vida” dels alumnes dins del centre.

Bon dia, 

Aquesta setmana ja hem fet la primera sessió de la prova pilot per tal de posar a prova el recurs psicopedagògic del que consta aquest projecte d’intervenció. L’objectiu d’aquestes trobades és posar en pràctica el recurs de manera que es comprovi la seva adequació amb la seva finalitat, sigui apropiat pels joves del centre i es detectin possibles errors per tal de fer-ne millores. 

Aquesta ha durat una hora aproximadament. Durant aquesta sessió se li ha fet una explicació del funcionament de la llibreta. Li hem demanat que des de bon principi sigui analític i crític amb tots els aspectes del recurs. 

La resposta ha estat bona i l’adolescent ha integrat l’essència de la llibreta, és a dir, identificar necessitats educatives com a reptes per transformar-les en hàbits i, divertir-se, veient aquests com a reptes. El joc a funcionat ja que ràpidament ha entès la seva dinàmica i l’ha fet concentrar-se en una possible resolució del cas. 

El format inicial ha estat previst amb un format d’entrevista tal i com l’entenem Bolea & Carcel (2020), és a dir, una situació comunicativa en la que s’articula una conversa en la que s’intercanvien idees mitjançant la proximitat i la confiança. És a dir, se li ha ofert un espai a l’adolescent per tal que pugui mostrar-se tal i com és sense sentir-se jutjat. Sense aquesta estratègia seria impossible assolir els objectius.  

Tal i com diu Del Río Rambla (2015) el vincle és una condició necessària sense la qual no hi ha acte educatiu. La transforma. En aquest sentit, he tingut la sort que havia coincidit en algun espai lliure amb aquest jove i ja tenia un bon vincle amb ell. En tot cas, he notat que, degut a la meva presència intermitent al centre, el vincle no era suficient com per filar tant prim en alguns anàlisis personals. Així doncs, l’informació de la que jo disposava tampoc ho era, així que hauré de recopilar informació de l’adolescent amb la psicopedagoga per tal de fer un acompanyament més precís. 

En conclusió, es pot dir que la primera sessió ha complert els seus objectius ja que s’han analitzat un seguit d’aspectes a millorar i el format amb el qual s’ha dissenyat el recurs psicopedagògic ha estat entenedor i motivador. 

Referències bibliogràfiques:

Bolea, E., Cárcel Ferrer, E., & Universitat Oberta de Catalunya. (2019). Eix 5: Estratègies i instruments d’indagació : L’avaluació psicopedagògica com artesania / Enric Bolea López, Esther Cárcel Ferrer (Primera edició). Universitat Oberta de Catalunya.

https://materials-campus-uoc-edu.eu1.proxy.openathens.net/daisy/Materials/PID_00269089/pdf/PID_00269089.pdf

Del Río Rambla, J. (2015). VINCLES AFECTIUS PER AL VINCLE EDUCATIU [Treball Final de Grau, UOC]. https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/45844/6/jdel_riorTFG0116mem%c3%b2ria.pdf