Hola, 

En aquesta última entrada del blog m’agradaria elaborar un conjunt de valoracions personals a mode de conclusió i tancament d’aquesta etapa. Primer de tot, agrair el centre per acollir-me i acompanyar-me en aquesta etapa. 

Em ve de gust comentar, des d’una visió psicopedagògica, el gran treball que fa l’hospital de dia de Nou Barris amb els adolescents i joves que atenen. La conversa col·laborativa constant de tots els professionals permet mantenir una atenció individual total de cadascun dels casos que acullen. Psicòlogues, educadores, treballadores socials i psicopedagogues treballen en xarxa en tot moment, intercanviant informació i indagant a partir d’aquesta per traçar plans conjunts i ser el màxim d’efectives possibles. Es preocupen per cadascuna de les persones que hi ha al centre i tenen clar el seu objectiu, acompanyar l’adolescent i promoure canvis que fugen de l’assistencialisme.

Les joves ho noten i ho agraeixen. Senten com, les professionals del centre, són properes i creen un entorn de cures estructurat pel vincle afectiu. Així és com es crea la dinàmica del centre, des de la proximitat, la confiança, la naturalitat i la transparència. El centre funciona perquè les joves s’hi troben a gust. Hi noten un espai adaptat a elles on poden expressar què senten de manera lliure i segura. 

Des del camp de a psicopedagogia treballar així és un plaer. Les intervencions que puguis dur a terme es simplifiquen molt i permeten que puguis indagar i aprofundir en cada cas. Les joves creuen en la teva tasca com a professional i es mostren tal i com són. Doncs, la predisposició al canvi és total i l’èxit de l’intervenció també. 

Aquesta estructura pedagògica no és present a totes les institucions educatives per on he passat i cal posar-la en valor. No és fàcil aconseguir tot això i parla molt bé de les seves professionals, de les que he après molt, escoltant la manera en la que es dirigeixen a les joves,  observant les seves relacions afectives i analitzant les estratègies que utilitzen. 

Ha estat un plaer. 

Molts gràcies!

Hola companys i companyes!

Durant la meva estada de pràctiques he tingut la gran oportunitat d’observar, intervenir i reflexionar sobre la gran importància de coordinar-se entre personal docent i la importància de l’acompanyament emocional en les transicions educatives.

Gràcies a les activitats desenvolupades com la de padrins i fillols, i les sessions PAT he pogut comprovar la rellevància del treball col·laboratiu i ben planificat per tal de garantir l’èxit en el canvi d’etapa.

En aquestes experiències viscudes s’ha evidenciat la necessitat de no només prioritzar les competències acadèmiques dels alumnes, sinó també de les emocionals i socials. Durant aquesta implementació he pogut seguir molt a l’autor Bisquerra (2008) que amb les seves aportacions m’ha ajudat a entendre com abordar aquests reptes d’una manera socioconstruccionista.

Aportant una mirada crítica, reconec que queda molta feina per optimitzar una bona comunicació entre els diferents agents implicats. Sovint, hi ha certa resistència al canvi o s’hi presenten diverses limitacions com el temps, el qual en aquest cas ha dificultat una implementació fluida. Tot i això, considero que les propostes han estat molt ben rebudes, sobretot per la Rosa i els mestres de primària.

Personalment, considero que aquestes pràctiques m’han permès desenvolupar competències clau com la gestió d’equip, comunicació assertiva i la capacitat d’observació i anàlisi des d’una perspectiva crítica i empàtica. La connexió entre la teoria i la pràctica ha estat especialment enriquidora, ja que he pogut aplicar continguts del Màster, com l’educació emocional, el lideratge pedagògic i la inclusió educativa, a situacions reals del centre.

En definitiva, aquesta experiència ha estat un punt de partida inspirador per continuar reflexionant i millorant com a professional de l’educació.