Hola, 

En aquesta última entrada del blog m’agradaria elaborar un conjunt de valoracions personals a mode de conclusió i tancament d’aquesta etapa. Primer de tot, agrair el centre per acollir-me i acompanyar-me en aquesta etapa. 

Em ve de gust comentar, des d’una visió psicopedagògica, el gran treball que fa l’hospital de dia de Nou Barris amb els adolescents i joves que atenen. La conversa col·laborativa constant de tots els professionals permet mantenir una atenció individual total de cadascun dels casos que acullen. Psicòlogues, educadores, treballadores socials i psicopedagogues treballen en xarxa en tot moment, intercanviant informació i indagant a partir d’aquesta per traçar plans conjunts i ser el màxim d’efectives possibles. Es preocupen per cadascuna de les persones que hi ha al centre i tenen clar el seu objectiu, acompanyar l’adolescent i promoure canvis que fugen de l’assistencialisme.

Les joves ho noten i ho agraeixen. Senten com, les professionals del centre, són properes i creen un entorn de cures estructurat pel vincle afectiu. Així és com es crea la dinàmica del centre, des de la proximitat, la confiança, la naturalitat i la transparència. El centre funciona perquè les joves s’hi troben a gust. Hi noten un espai adaptat a elles on poden expressar què senten de manera lliure i segura. 

Des del camp de a psicopedagogia treballar així és un plaer. Les intervencions que puguis dur a terme es simplifiquen molt i permeten que puguis indagar i aprofundir en cada cas. Les joves creuen en la teva tasca com a professional i es mostren tal i com són. Doncs, la predisposició al canvi és total i l’èxit de l’intervenció també. 

Aquesta estructura pedagògica no és present a totes les institucions educatives per on he passat i cal posar-la en valor. No és fàcil aconseguir tot això i parla molt bé de les seves professionals, de les que he après molt, escoltant la manera en la que es dirigeixen a les joves,  observant les seves relacions afectives i analitzant les estratègies que utilitzen. 

Ha estat un plaer. 

Molts gràcies!

Hola,

El projecte d’intervenció ja ha finalitzat i toca fer síntesi del que ha significat la creació d’aquest recurs pels joves de l’hospital de dia, Doncs, en aquesta darrera entrada del bloc es procurarà respondre a l’impacte que ha tingut aquest, analitzant críticament el disseny i elaborant una conclusió amb tot el que s’ha treballat al llarg del màster de psicopedagogia.

El projecte de la llibreta de seguiment va començar gràcies a un anàlisi reflexiu conjunt amb les joves i les professionals de l’espai. Amb les psicopedagogues vam detectar que el treball amb les alumnes requeria un seguiment més continu per ser més precisos en l’acompanyament del seu treball acadèmic.

Doncs, coherent amb aquesta necessitat es va elaborar una llibreta de seguiment construïda per tal que les participants s’autoanalitzessin i desenvolupessin una millora acadèmica a través d’hàbits d’estudi i un fil conductor que amagava un joc, un cluedo per desxifrar un cas policíac a través de pistes. L’objectiu sempre ha estat crear un recurs que tingués una durada més llarga que la meva estança al centre.

Durant aquestes setmanes en el que s’ha dut a terme el projecte, de manera paral·lela, tres joves han participat en la prova pilot. La valoració que n’han fet les participants ha estat positiva, definint el joc com a divertit i útil, ja que permet identificar aspectes personals de millora, posar-ne el focus i passar-ho bé a la vegada. Les psicopedagogues valoren que el projecte té una bona estructura i és efectiu, ara bé, requereix temps i aquí és on hi ha el major handicap.

Aquest és l’aspecte negatiu del projecte, l’adequació a les necessitats de les joves i les professionals és adequada, ara, no encaixa amb la practicitat que requeriria degut a l’alta quantitat de feina de les psicopedagogues, que són qui l’hauria de dinamitzar. S’han trobat alternatives però caldrà provar-les per copsar la seva viabilitat.
D’altra banda, la prova pilot del recurs requeria un seguiment setmanal i tot i que la posada en pràctica ha estat positiva, es valora que més setmanes de prova haurien estat millors per tal de fer un anàlisi més precís. Així i tot, les reunions de seguiment han servit per identificar errors i afegir millores.

Personalment, estic content de la feina i crec que compleix amb els objectius de la demanda. L’adequació amb el context és total i aporta noves perspectives al centre de pràctiques.

El projecte és un cúmul d’idees recopilades d’arreu de les assignatures del màster de psicopedagogia. Parteix de l’acompanyament educatiu entès com a suport tal i com ho fa Castillo(2021), de la diagnosi de necessitats educatives com a base per a l’intervenció i posa atenció en la construcció d’un educador que no questioni ni jutgi i que posi atenció a en el fer i no tant en el saber com deia Planella(2022). Doncs, tal i com exposa Badia(2021) s’han atacat necessitats específiques a través de les relacions col·legiades entre els participants afavorint el saber col·lectiu construït des de l’horitzontalitat tal com deia d’Amorós(2017). S’ha posat, segons Bolea i Carcel(2019) un enfocament en l’indagació a través de l’observació i l’entrevista per adequar el si del procés psicopedagògic.

El projecte ha estat una manera de conectar tots aquells els continguts de les assignatures que més han significat en mi i transformar-los en una idea completa que s’ha dut a terme i s’ha aterrat a un context educatiu concret.

Referències Bibliogràfiques:

Amorós Josep, Cuevas, C., Herrera, M., & Puigardeu, O. (2017). LA CONVERSA COL·LABORATIVA: escolta, relat i observació en el procés d’assessorament (E. Bolea, Trad.). ÁÀF, 47.

Badia, A. (2021). Principis i fonaments de la intervenció psicopedagògica. Barcelona:Editorial UOC

Bolea, E., Cárcel Ferrer, E., & Universitat Oberta de Catalunya. (2019). Eix 5: Estratègies i instruments d’indagació : L’avaluació psicopedagògica com artesania / Enric Bolea López, Esther Cárcel Ferrer (Primera edició). Universitat Oberta de Catalunya.

Castillo, R. (2021). Acció social i comunitat, entre la boira i la possibilitat Sembrant trames relacionals entre les esquerdes dels espais sociocomunitaris. Editorial UOC.

Jordi Planella (2022). (Primera edició). UOC. Noves mirades de la psicopedagogia II Eixos, territoris i accions. [Universitat Oberta de Catalunya]. http://cvapp.uoc.edu/autors/MostraPDFMaterialAction.do?id=288556

Hola,

Aquesta setmana s’ha posat fi a la prova pilot del projecte, que ha servit per verificar i analitzar la proposta de llibreta de seguiment de treball dels joves. És per això que els objectius d’aquesta fase final han estat els següents:

• Determinar si la llibreta de seguiment ajuda als joves a identificar les seves mancances acadèmiques i a treballar-les a partir d’hàbits d’estudi.

• Verificar si el recurs ha contribuït a generar canvis positius en l’actitud dels joves en vers al seu aprenentatge i responsabilitat acadèmica.

• Valorar la càrrega de feina que suposa per als psicopedagogs l’ús d’aquest recurs.

Així doncs s’han fet dues accions coherents amb aquests objectius. La primera ha estat la de passar una enquesta de valoració i satisfacció als joves participants del projecte. En aquesta, les joves tenien l’oportunitat d’expressar les seves opinions sobre el recurs i valorar la seva viabilitat. Doncs, la seva opinió és important per fer millores adequades en la llibreta. 

Paral·lelament, s’ha treballat amb l’Ingrid, psicopedagoga i tutora de pràctiques del projecte, a través d’una reunió per tal de valorar l’impacte que ha tingut el projecte i la seva viabilitat en el si de l’Hospital de dia de Nou Barris. Es creu que la prova pilot ha complert els seus objectius, l’ambientació i el joc proposats ajuden al jove a motivar per canviar aquelles mancances acadèmiques. El joc, fa que aquest treball es converteixi en repte en comptes de frustració. Es valora l’espai de trobada entre alumne i psicopedagog com una excusa amb la qual vincular i enfocar el treball en l’atenció individualitzada. 

Tot i així, coherent amb les valoracions fetes en anteriors entrades del Folio, cal trobar la mecànica per tal d’incloure la llibreta de seguiment a la dinàmica de l’espai. 

De fet, en aquesta trobada s’ha destacat el concepte de gamificació amb el que s’estructura el projecte i com l’hospital de dia fa ús d’aquest recurs per treballar amb els joves. Segons Fernandez Busquets (2024), aquesta tècnica utilitza elements i dinàmiques del joc amb la finalitat de potenciar l’aprenentatge significatiu. Autors com Monguillot(2015) exposen que la gamificació ajuda a augmentar la motivació i l’interès dels infants i joves en el contingut. Doncs, l’eina ha ajudat al projecte a convertir la mancança acadèmica en reptes augmentant la motivació de les joves. 

Moltes gràcies!

Referències Bibliogràfiques:

Fernandez Busquets, A. (2024). L’IMPACTE DE LA GAMIFICACIÓ A L’EDUCACIÓ FÍSICA: UN ESTUDI SOBRE LA MOTIVACIÓ DELS ALUMNES. Universitat de Girona. https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/25655/MEP_Fernandez_Busquets_Alex_TFG.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Monguillot, M. H., Arévalo, C. G., Mon, C. Z., Batet, L. A., & Catasús, M. G. (2015). Play the Game: Gamificación y hábitos saludables en educación física. Apunts Educación Física y Deportes, 119, 71-79. https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2015/1).119.04 

Bon dia,

Aquesta setmana també s’ha dut a terme la valoració amb la tutora de pràctiques. En aquesta s’han identificat aquelles fortaleses i les mancances del recurs que no acaben de tenir encaix en la realitat del centre educatiu.

Objectius: 

Els objectius principals de la trobada han estat:

• Identificar mancances del recurs didàctic creat i proposar solucions
• Comprendre l’adaptabilitat del projecte a la realitat dels adolescents del centre

Descripció del treball fet:

A la reunió s’han valorat tres ítems del recurs: Estructura, adequació i possibles millores. És a dir, si el format que aquest presenta als joves és entenedor i compleix els seus objectius, si s’adapta a la demanda i capacitats de les joves i el centre, i finalment, un espai per incorporar canvis i reforçar les coses que ja funcionen.

Les dues parts valorem que el recurs té una bona estructura psicopedagògica, sentit amb els objectius del centre i motivador per als seus interessos. Una revisió personal i acadèmica que busca adquirir hàbits a través del joc. L’ambientació motiva als joves a seguir i també ho fa el fet de prendre’s com a repte les seves mancances acadèmiques.

Així i tot, a vegades la realitat de les psicopedagogues fa que no sigui possible destinar tant temps al recurs i això fa que si no es realitza de manera constant, aquest perdi sentit.

Acords:

En aquest sentit, creiem que hi ha dues possibles solucions. La primera és la de simplificar el recurs de manera que promogui l’autonomia dels joves a l’aula i sigui supervisada pel professional. L’altra és integrar el recurs dins la dinàmica existent de l’aula. És a dir, posar el focus en l’espai de valoració tenint en compte que el benefici pedagògic és molt positiu.

Aquestes dues idees també inclouen la participació paral·lela de menys joves, fet que reduiria el volum de feina.

Cal treballar aquestes possibles dues solucions per completar amb coherència el projecte d’intervenció.

Moltes gràcies!

PD: S’adjunta l’acta de la reunió amb la psicopedagoga.

Bon dia, 

Aquesta darrera setmana hem seguit avançant en el projecte de la llibreta de seguiment per a l’hospital de dia. Dues joves més han participat en la prova pilot i ens ajudarà a validar el recurs que s’està construint.

Aquestes dues sessions amb aquestes dues joves noves són paral·leles a l’anterior, per tant, la prova pilota ja co

nsta de tres joves que faran el seguiment de la llibreta. Durant aquestes dues sessions s’ha seguit la mateixa estructura que en la primera, se’ls ha explicat l’objectiu del projecte, el seu paper de validació en el marc d’aquest i el funcionament del seg

uiment de la llibreta. Des de bon principi s’han mostrat motivades i amb ganes de participar-hi. 

En aquest sentit, com que era la segona i tercera vegada que es posava en pràctica, l’explicació i l’ordre en el que se li ha traslladat el motiu del projecte i el seu funcionament ha estat més estructurat i això ens ha permès fer-nos entendre millor. Des de la primera sessió, ja s’havien afegit un seguit de pautes més a a la llibret que el primer jove ens va fer adonar que no acabaven de quedar clares. 

En aquest cas, tot i que el nostre objectiu no és que l’eina sigui participativa, segons Trilla i Novella(2001) hem seguit una participació consultiva. És a dir, no deixar que els educands siguin simples espectadors sinó que tinguin l’espai per proposar idees que creguin convenients. Aquesta idea té sentit en el moment en el que els joves del centre són els destinataris del projecte i el centre del procés d’ensenyament – aprenentatge que s’està creant, la seva opinió és molt vàlida i molt útil per a nosaltres. 

Al final del projecte es demanarà als joves més opinions sobre el procés i la seva valoració del projecte, serà imprescindible per tal que aquest tingui sentit. 

En aquestes sessions també hi ha estat present l’Ingrid, la tutora de pràctiques i psicopedagoga, que ha de donar continuitat al projecte quan jo no hi sigui i per tant, ha d’aconseguir fer-se’l seu per enganxar i motivar als adolescents que en prenguin part, si es creu convenient,  quan entrin a l’hospital de dia. 

La seva figura és vital per ajudar a trobar reptes de millora coherents amb les necessitats educatives dels joves. Ella els coneix molt més que jo i sap quines necessitats atacar. 

Moltes gràcies!

Referències bibliogràfiques

Trilla, J., Novella, A., (2001) Educación y participación social en la infancia. Revista Ibero americana de Educación, 26, (137-164).

Bon dia, 

Aquesta setmana ja hem fet la primera sessió de la prova pilot per tal de posar a prova el recurs psicopedagògic del que consta aquest projecte d’intervenció. L’objectiu d’aquestes trobades és posar en pràctica el recurs de manera que es comprovi la seva adequació amb la seva finalitat, sigui apropiat pels joves del centre i es detectin possibles errors per tal de fer-ne millores. 

Aquesta ha durat una hora aproximadament. Durant aquesta sessió se li ha fet una explicació del funcionament de la llibreta. Li hem demanat que des de bon principi sigui analític i crític amb tots els aspectes del recurs. 

La resposta ha estat bona i l’adolescent ha integrat l’essència de la llibreta, és a dir, identificar necessitats educatives com a reptes per transformar-les en hàbits i, divertir-se, veient aquests com a reptes. El joc a funcionat ja que ràpidament ha entès la seva dinàmica i l’ha fet concentrar-se en una possible resolució del cas. 

El format inicial ha estat previst amb un format d’entrevista tal i com l’entenem Bolea & Carcel (2020), és a dir, una situació comunicativa en la que s’articula una conversa en la que s’intercanvien idees mitjançant la proximitat i la confiança. És a dir, se li ha ofert un espai a l’adolescent per tal que pugui mostrar-se tal i com és sense sentir-se jutjat. Sense aquesta estratègia seria impossible assolir els objectius.  

Tal i com diu Del Río Rambla (2015) el vincle és una condició necessària sense la qual no hi ha acte educatiu. La transforma. En aquest sentit, he tingut la sort que havia coincidit en algun espai lliure amb aquest jove i ja tenia un bon vincle amb ell. En tot cas, he notat que, degut a la meva presència intermitent al centre, el vincle no era suficient com per filar tant prim en alguns anàlisis personals. Així doncs, l’informació de la que jo disposava tampoc ho era, així que hauré de recopilar informació de l’adolescent amb la psicopedagoga per tal de fer un acompanyament més precís. 

En conclusió, es pot dir que la primera sessió ha complert els seus objectius ja que s’han analitzat un seguit d’aspectes a millorar i el format amb el qual s’ha dissenyat el recurs psicopedagògic ha estat entenedor i motivador. 

Referències bibliogràfiques:

Bolea, E., Cárcel Ferrer, E., & Universitat Oberta de Catalunya. (2019). Eix 5: Estratègies i instruments d’indagació : L’avaluació psicopedagògica com artesania / Enric Bolea López, Esther Cárcel Ferrer (Primera edició). Universitat Oberta de Catalunya.

https://materials-campus-uoc-edu.eu1.proxy.openathens.net/daisy/Materials/PID_00269089/pdf/PID_00269089.pdf

Del Río Rambla, J. (2015). VINCLES AFECTIUS PER AL VINCLE EDUCATIU [Treball Final de Grau, UOC]. https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/45844/6/jdel_riorTFG0116mem%c3%b2ria.pdf

Bona tarda,

Després de diferents reunions i converses en les quals es van analitzar les necessitats de l’institució de pràctiques i es va pactar una proposta d’intervenció, finalment va arribar una trobada en la qual es presentava una versió final del recurs pedagògic que havia de ser el projecte d’intervenció, una llibreta de seguiment que permetés acompanyar els alumnes i fer treball específic amb cadascun d’ells. Els objectius eren la concreció del recurs psicopedagògic principal de l’implementació educativa i dotar de coherència el disseny de les accions pedacògiques.

En aquesta, la tutora i jo vam repassar els objectius marcats per al projecte i vam repassar la dinàmica que tindria aquesta. Teniem molt clar que aquesta llibreta ha d’ajudar a la psicopedagoga a fer una avaluació psicopedagògica inicial a aquells usuaris que entrin a formar part de l’hospital de dia des de l’inici. Per això, durant la reunió vam veure adequat elaborar un seguit de targetons amb paraules relacionades amb aquests aspectes que estimulessin la reflexió de les joves.

El recurs inclou un joc que serveix com a temàtica de seguiment. És a dir, una espècie de cluedo que acompanya a la puntuació dels joves i els obligarà a pensar per resoldre un cas d’assassinat. La tutora la va trobar molt escaient i motivadora. Conjuntament, vam dissenyar un seguit de tècniques per acompanyar els joves a resoldre el cas. Modificant i fent millores a allò que creiem necessari.

Amb el vist-i-plau de la tutora i les millores aplicades, la prova pilot pot començar. Tant tutora com alumne de pràctiques vam sortir molt contents de la reunió. Tant un com altre creiem que pot ser una eina interessant per motivar als joves a treballar a l’aula. Per a mi, és important que la tasca del projecte tingui sentit a l’hospital i sobretot, recorregut.

Els pilars principals del projecte és recolzen en tres principis. El primer del dels hàbits, concepte del qual Aristòtil ja en parlava, segons exposa Roser Martínez (2012), el filòsof creia que la virtut humana era conseqüència de l’assumpsió d’un conjunt hàbits com quelcom que ajudava a la formació del caràcter de les persones. . És per això que aquest projecte té molt en compte aquest paradigma, fent ús dels hàbits per estructurar una manera de ser i pensar que acompanyi a adoptar una rutina positiva en la seva etapa acadèmica.

Un altre dels principis i eines de les eines que s’han fet servir per crear el recurs és la de la gamificació. Segons Zambrano-Álava(2020) alguns estudis realitzats asseguren que la gamificació millora l’aprenentatge i el converteix en quelcom significatiu i eficient, capaç de captar l’atenció i l’interès de l’educand. Per tant, hem volgut potenciar l’adquisició d’hàbits a través d’un joc que motivi l’adolescent a seguir la dinàmica que se li proposa mentre gaudeix i s’ho passa bé. Sense oblidar el treball que està duent a terme.

Per últim, s’han tingut en compte les necessitats individuals. Tal i com diu Vidal Marsal (2024), són el conjunt de carències o mancances significatives específiques d’un individu, a les que volen donar resposta. Per tant, el recurs s’ha estructurat de manera que cadascun dels adolescents pugui treballar en base a unes necessitats concretes i adaptades. Per tant, el que es vol és adaptar el procés d’ensenyament – aprenentatge a l’individu per tal que aquest sigui adequat i eficient.

Aquests tres conceptes teòrics són la base amb la qual s’ha treballat i s’ha volgut donar forma al projecte d’intervenció.

La reunió no tenia planificada una avaluació com a tal però les sensacions posteriors van ser bones. Una de les coses importants per a mi és que els psicopedagogs creguin en el recurs perquè el puguin utilitzar quan jo no hi sigui. Tot i que és un treball que caldrà treballar en el següents mesos, vaig poder notar com la psicopedagoga es feia seu el recurs i l’impregnava de la seva manera de fer.

Referències bibliogràfiques:

Roser Martínez, C. (2012). Aristótil, Ètica a Nicòmac. Llibre II (C. Monzó, Trad.; 1a edició).

Vidal Marsal, S. (2024). Característiques i necessitats de les persones en situació de dependència. Serveis Socioculturals I A la Comunitat.https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_apd_m05_/web/fp_apd_m05_htmlindex/WebContent/u1/a1/continguts.html

Zambrano-Álava, Luque-Alcívar, Lucas-Zambrano, & Lucas-Zambrano. (2020). La Gamificación: herramientas innovadoras para promover el aprendizaje autorregulado. Dominio de las Ciencias, Vol. 6, 3. https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_apd_m05_/web/fp_apd_m05_htmlindex/WebContent/u1/a1/continguts.html

Bona tarda, 

En aquesta entrada es presenta el conjunt de problemàtiques, detectades en processos anteriors, que s’abordaran a través d’un disseny de projecte d’intervenció psicopedagògica. 

En aquest cas, les dues necessitats educatives que es volen treballar són les següents. Per una banda, trobem la manca de treball individualitzat específic que els psicopedagogs poden fer a l’aula, és a dir, els psicopedagogs consideren que fan una atenció bona, acurada i eficient, però si que sovint, per manca de temps de destinar a l’atenció, hi ha petits detalls que queden a l’aire.  

D’altra banda, i,de manera molt lligada, la manca d’hàbits d’estudi que tenen molts dels usuaris del centre. El perfil dels adolescents del centre són usuaris que els costa concentrar-se o que pateixen desorganització acadèmica. 

És per això, que treballant amb l’equip de psicopedagogs del centre va sorgir la idea de parar atenció en aquest dos aspectes amb un recurs concret. L’intervenció educativa que es proposa per atacar aquestes dues necessitats educatives és la creació d’una llibreta de seguiment en la que l’alumne pugui, de manera acompanyada i motivadora, indagar en si mateix en aquests hàbits i així, aconseguir revertir-los. 

S’està treballant amb el disseny, però, el que és té clar és que aquesta ha de treballar per reptes, amb el joc i s’ha de centrar en la responsabilitat educativa del jove en vers els seus aprenentatges acadèmics. En les següents entrades s’explicaran més detalls d’aquesta. 

Moltes gràcies!

Bona tarda,

En aquesta entrada m’agradaria explicar com han estat els primers dies durant les pràctiques a l’Hospital de dia de Nou barris després de dues setmanes de feina intensa.

Durant aquests primers dies ja he començat a fer diferents tasques per tal d’adquirir els aprenentatges de l’assignatura i donar suport als psicopedagogs en allò que necessitin. Les enumero a continuació i les comento breument.

• Acompanyament individual a l’aula: Una de les tasques que m’ocupen més temps durant les hores de pràctiques és la d’acompanyar els adolescents al taller d’estudi. La gran majoria segueixen tenen deures i exàmens que els han posat els docents de l’institut. Tot i així, en altres casos, necessiten suport a l’hora de fer currículums, apuntar-se a cursos del SOC o altres formacions específiques puntuals.
  Durant aquesta estona procuro acompanyar-los en l’adquisició dels aprenentatges corresponents i ser un suport per tal que es concentrin i treballin a partir d’hàbits d’estudi adequats.
  La desconeixença d’alguns dels continguts de les tasques de l’institut m’obliga a repensar la meva manera de fer i utilitzar recursos i estratègies innovadores.

• Creació de materials diàctics: Una altra de les tasques que he anat fent durant aquests primers dies és la creació de materials didàctics o situacions d’aprenentatges específiques per a adolescents. Sovint els deures o els exàmens que posen els professors dels instituts no s’ajusta al nivell que tenen els joves, és per això que des de l’hospital de dia es proposen un conjunt de materials més adequats i personalitzats. Doncs, la creació d’aquests, ha estat un dels meus objectius.
  Cal analitzar curosament cada material per tal que sigui individualitzat i tingui el nivell adient. És tot un repte quan encara no coneixes en profunditat cada adolescent.

• Seguiment de casos: De moment, de manera més espontànea, fem seguiment dels casos dels joves que venen a l’aula. D’aquesta manera tinc més informació sobre ells i elles i puc aprofundir més sobre allò que necessiten treballar. Amb el temps, anirem automatitzant aquest trasllat d’informació.
  En aquest sentit, puc veure com enfoquen cada jove, el treball previ que han dut a terme i observar la seva intervenció a l’aula.

M’he sentit molt còmode en totes les tasques que he anat realitzant aquests dies. És qüestió de temps que enforteixi el vincle afectiu amb els joves i se sentin més segurs amb mi. Com més els conegui millors intervencions educatives podré fer.

Estic molt content respecte els aprenentatges adquirits. Estic veient com treballa des de dins un equip psicopedagògic, com s’organitza i com es coordina amb els centres educatius. Els joves de l’hospital presenten reptes psicopedagògis molt interessants per a mi i em proposen situacions professionals en les que no m’hi havia trobat mai.

Moltes gràcies!