Bona tarda,

En aquesta entrada m’agradaria explicar com han estat els primers dies durant les pràctiques a l’Hospital de dia de Nou barris després de dues setmanes de feina intensa.

Durant aquests primers dies ja he començat a fer diferents tasques per tal d’adquirir els aprenentatges de l’assignatura i donar suport als psicopedagogs en allò que necessitin. Les enumero a continuació i les comento breument.

• Acompanyament individual a l’aula: Una de les tasques que m’ocupen més temps durant les hores de pràctiques és la d’acompanyar els adolescents al taller d’estudi. La gran majoria segueixen tenen deures i exàmens que els han posat els docents de l’institut. Tot i així, en altres casos, necessiten suport a l’hora de fer currículums, apuntar-se a cursos del SOC o altres formacions específiques puntuals.
  Durant aquesta estona procuro acompanyar-los en l’adquisició dels aprenentatges corresponents i ser un suport per tal que es concentrin i treballin a partir d’hàbits d’estudi adequats.
  La desconeixença d’alguns dels continguts de les tasques de l’institut m’obliga a repensar la meva manera de fer i utilitzar recursos i estratègies innovadores.

• Creació de materials diàctics: Una altra de les tasques que he anat fent durant aquests primers dies és la creació de materials didàctics o situacions d’aprenentatges específiques per a adolescents. Sovint els deures o els exàmens que posen els professors dels instituts no s’ajusta al nivell que tenen els joves, és per això que des de l’hospital de dia es proposen un conjunt de materials més adequats i personalitzats. Doncs, la creació d’aquests, ha estat un dels meus objectius.
  Cal analitzar curosament cada material per tal que sigui individualitzat i tingui el nivell adient. És tot un repte quan encara no coneixes en profunditat cada adolescent.

• Seguiment de casos: De moment, de manera més espontànea, fem seguiment dels casos dels joves que venen a l’aula. D’aquesta manera tinc més informació sobre ells i elles i puc aprofundir més sobre allò que necessiten treballar. Amb el temps, anirem automatitzant aquest trasllat d’informació.
  En aquest sentit, puc veure com enfoquen cada jove, el treball previ que han dut a terme i observar la seva intervenció a l’aula.

M’he sentit molt còmode en totes les tasques que he anat realitzant aquests dies. És qüestió de temps que enforteixi el vincle afectiu amb els joves i se sentin més segurs amb mi. Com més els conegui millors intervencions educatives podré fer.

Estic molt content respecte els aprenentatges adquirits. Estic veient com treballa des de dins un equip psicopedagògic, com s’organitza i com es coordina amb els centres educatius. Els joves de l’hospital presenten reptes psicopedagògis molt interessants per a mi i em proposen situacions professionals en les que no m’hi havia trobat mai.

Moltes gràcies!

Bona tarda, 

En aquesta nova entrada explicaré com ha estat la meva entrada al centre de pràctiques. 

Durant el meu primer dia a l’Hospital de dia vaig conèixer en Kike i l’Ingrid, els dos psicopedagogs i referents de l’aula d’estudi. Ella serà la meva tutora durant aquests dies. A partir d’una primera entrevista li vaig poder explicar qui era jo i quina era la meva experiència laboral. Ella em va explicar quines són les tasques que duen a terme com a psicopedagogs durant la setmana i vam buscar quin era el meu encaix dins del servei. Ràpidament vam veure que jo els podia acompanyar i donar suport quan hi hagués una gran quantitat de joves requerint ajuda a l’aula. 

Connectant idees, vam veure que podia assistir a reunions o altres espais amb professionals on es treballen cada cas dels joves, d’aquesta manera podré fer acompanyaments més individualitzats i amb sentit segons la demanda.

Durant els descansos vaig anar coneixent la resta de l’equip d’educadors. La veritat és que el clima de l’espai és molt acollidor. Es nota que joves i adults tenen un vincle molt ben treballat i que la metodologia de l’espai està molt ben enfocada. Sense aquesta confiança entre uns i altres, seria impossible avançar i atacar les necessitats dels joves. 

Les hores següents les vaig passar observant i ajudant acadèmicament a joves que havien de fer deures.  Durant l’última hora, ja vaig poder fer un acompanyament a una jove de 4rt de la ESO que havia de d’estudiar per un examen de Mates. Tot i que no és la meva especialitat, vaig poder explicar el contingut de l’assignatura perfectament. 

Després, amb la Ingrid vam estar parlant dels casos que haviem tingut a l’aula per tal de de conèixer millor les seves casuístiques i adequar quines estratègies o recursos utilitzar. 

La valoració del primer dia és força bona. Poc a poc he de treballar el vincle amb els joves, sóc conscient que dos dies a la setmana és poc per enfortir-lo però cal tenir paciència per adaptar-me a l’espai i ajudar-los el màxim possible. 

Durant el primer dia ja he començat a detectar necessitats i fortaleses que em serviran per enfocar el repte 2 i el projecte de l’assignatura. 

En definitiva, content de la primera presa de contacte i dels aprenentatges del dia. 

Oriol Toronell i Ponces

Bon dia,

En aquesta entrada m’agradaria explicar quines són les meves expectatives l’inici del centre de pràctiques. L’entitat on tinc l’oportunitat de dur-les a terme és l’Hospital de dia de Nou Barris, un centre terapèutic que té per objectiu fer un treball intensiu amb joves a través d’acompanyaments especialitzats per tal que aquests puguin seguir amb normalitat els seus estudis ordinàris. 

Per una banda, l’àmbit amb el qual s’emmarca el centre de pràctiques és un interès potent per a mi. L’acompanyament emocional, l’atenció individual en el marc de la salut mental juvenil és, des de fa temps, un tema que genera molt d’interès i motivació dins la meva perspectiva professional. Sempre m’ha agradat tenir l’oportunitat de viure una experiència professional en un lloc d’aquestes característiques. 

Els joves són un col·lectiu amb qui em sento molt còmode treballant. M’agrada vincular, escoltar, indagar, trobar necessitats i enfortir autoestimes. Sento que és una etapa vital en que les inseguretats i la poca comprensió hi juguen un paper clau, és per això que el rol de l’educador i el docent és clau per a fer un bon acompanyament. Crec que la meva manera de fer i ser encaixa dins d’aquesta perspectiva. 

En experiències laborals anteriors ja he tingut l’oportunitat de treballar amb perfils molt semblants i amb molts menys recursos per fer aquesta atenció individual que tan m’agrada. En aquest sentit, és aquí on tinc unes expectatives més altes. Vull veure com treballa un centre preparat per atendre aquest col·lectiu, què fan les psicopedagogues, educadores i psicòlogues, quins recursos utilitzen i com enfoquen cada cas per aprendre estratègies amb les que enfortir i millorar la meva pràctica. 

Comença una etapa en la qual vull aprofitar per aprendre el màxim. 

Moltes gràcies!

Oriol Toronell i Ponces

Bona tarda,

En aquesta entrada s’analitzarà el context del centre de pràctiques en el qual tinc l’oportunitat de viure l’experiència de l’assignatura. Primer de tot però, faig entrega de la presentació que es demana al Repte 2. En aquesta, hi trobareu també explicades alguns detalls sobre l’entitat,  què és un hospital de dia, com du a terme la seva tasca, quin és el seu model d’intervenció i un anàlisi de la mateixa institució.

Aquesta s’ha elaborat amb l’eina Canva i hi podreu accedir en el següent enllaç: ENLLAÇ

L’anàlisi del centre s’ha fet a partir de dos instruments bàsics: l’eina DAFO, treballada conjuntament amb la tutora de pràctiques, que m’acompanya i fa el seguiment de les meves tasques, i dos qüestionaris diferents, uns específics per als professionals i altres per als usuaris.  

A partir d’aquestes dues eines, s’ha pogut concloure que les debilitats de l’espai fan referència, per una banda, a l’espai del centre. Un espai amb poca llum i poca capacitat d’acollir més de tres joves a l’espai d’aula, això dificulta l’acompanyament i la concentració. A nivell de suport, els psicopedagogs tenen alguns problemes a l’hora d’acompanyar els adolescents a fer deures o estudiar examens sobre certes assignatures, sobretot les més complexes, com són les de matemàtiques o ciències. 

D’altra banda, comenten que els falta formació sobre salut mental. Tot i que estan en un espai que està completament preparat per acollir aquesta tipologia de joves, creuen que la complexitat d’alguns casos fa que estiguin obligats a estar formats de manera molt completa. 

En relació a les amenaces, creuen que la dificultat per coordinar-se amb els centres educatius fa que la tasca amb els joves es vegi afectada. Si els instituts no traslladen quan toca la feina que han de fer els estudiants, els psicopedagogs els costa molt acompanyar els joves. 

Les fortaleses detectades al centre s’enfoquen sobretot a la relació entre adolescent i professional. El clima entre ambdós agents és molt positiu i això fa que el treball que es pugui dur a terme sigui adequat. Els joves se senten ben acompanyats i perceben que el temps que estiguin atesos a l’hospital de dia aportarà una millora en la seva etapa acadèmica i vital. La metodologia de treball és adequada i la baixa ràtio d’usuàris fa que l’atenció pugui ser molt profunda. 

Tot això ofereix certes oportunitats, es pot fer un bon seguiment dels casos a través de la família ja que hi ha professionals suficients per atendre-les i assessorar-les. A part, els professionals creuen que la xarxa d’entitats del barri també ofereix trobar espais d’oci alternatius i saludables per tal que els joves complementin el treball que es fa a l’hospital de dia. 

Així doncs, aquest és el context del centre de pràctiques. El meu objectiu ha de ser atacar aquestes necessitats ajudant-me de les seves fortaleses i les oportunitats que ens ofereix l’entorn. 

Moltes gràcies!

Oriol Toronell i Ponces

Un moment molt important per a l’alumnat és la transició de l’etapa d’educació primària cap a secundària. Aquest canvi suposa un canvi en l’àmbit acadèmic, però molt més en l’àmbit social i emocional. En el cas de l’escola on faig les pràctiques, L’Escola Santa Maria Manyanet de Blanes, l’escola compta amb alumnes des de la segona etapa d’educació infantil fins a secundària. Això no obstant, aquestes etapes es troben dividies en diferents edificis, el que fan que els alumnes vagin a un edifici totalment nou per a ells, amb professors que no coneixen i no han vist mai. 

En aquesta entrada al Blog us presento la meva anàlisi de necessitats identificades en aquest centre per tal de poder oferir una proposta d’intervenció psicopedagògica. 

PER VEURE AQUESTA ENTRADA DE MANERA ESQUEMÀTICA CLICA SOBRE–> PREZI.

FORTALESES IDENTIFICADES.

L’escola disposa d’un molt bon equip docent i psicopedagògic, molt qualificat i compromès amb una cultura d’atenció i col·laboració molt consolidada. L’escola presta una atenció especial al benestar dels alumnes en l’àmbit integral i aquesta és la prioritat més gran per als professionals que treballen al centre. 

Gràcies a aquestes fortaleses, el centre compta amb una base molt sòlida per a poder abordar qualsevol necessitat de millora. 

DEBILITATS

La separació física dels dos edificis limita molt la coordinació entre docents de primària i secundària. Això pot afectar a la coherència de les intervencions que es poden dur a terme. Aquesta barrera pot dificultar el traspàs d’informació de tot l’alumnat, però sobretot d’aquell que requereix un seguiment més específic o que té alguna adaptació curricular. Tenint en compte que no hi ha temps de coordinació entre etapes i només es destina 1 hora al curs a fer aquest traspàs. 

OPORTUNITATS DE MILLORA

• Establir coordinacions regulars entre els docents de primària i secundària amb l’equip psicopedagògic
• Fer ús de les noves tecnologies per poder habilitar el traspàs d’informació així com l’evolució actualitzada de l’alumne al llarg del curs
• Definir un protocol de traspàs d’informació entre les etapes fent especial èmfasi en aquells alumnes NEE

AMENACES

Si no hi ha un abordament d’aquestes debilitats, hi ha un risc de desconnexió pedagògica entre les etapes, podent afectar així al rendiment i benestar dels alumnes. La manca de coordinació entre els diferents professionals també pot ser una gran amenaça de què molts alumnes que necessiten especial atenció passin desapercebuts. 

LA MANCA DE COORDINACIÓ ENTRE ETAPES.

La detecció d’aquesta necessitat em porta a reflexionar sobre la importància de la coordinació entre les diferents etapes per tal de garantir un bon desenvolupament integral de l’alumnat en totes les seves etapes com a aprenent.  

“El paso a una nueva etapa educativa no es fácil, por lo que es de gran importancia el apoyo y la implicación de las familias y su coordinación con el profesorado para conseguir una buena acomodación al nuevo ciclo” (Sebastián, 2015, p.161).

REFERÈNCIES TEÒRIQUES. 

Sebastián, V. [Vicent]. (2015). Una reflexión sobre las transiciones educativas. De primaria a secundaria ¿traspaso o acompañamiento?. Edetania, 48, 159-183.