Bon dia, 

Aquesta setmana ja hem fet la primera sessió de la prova pilot per tal de posar a prova el recurs psicopedagògic del que consta aquest projecte d’intervenció. L’objectiu d’aquestes trobades és posar en pràctica el recurs de manera que es comprovi la seva adequació amb la seva finalitat, sigui apropiat pels joves del centre i es detectin possibles errors per tal de fer-ne millores. 

Aquesta ha durat una hora aproximadament. Durant aquesta sessió se li ha fet una explicació del funcionament de la llibreta. Li hem demanat que des de bon principi sigui analític i crític amb tots els aspectes del recurs. 

La resposta ha estat bona i l’adolescent ha integrat l’essència de la llibreta, és a dir, identificar necessitats educatives com a reptes per transformar-les en hàbits i, divertir-se, veient aquests com a reptes. El joc a funcionat ja que ràpidament ha entès la seva dinàmica i l’ha fet concentrar-se en una possible resolució del cas. 

El format inicial ha estat previst amb un format d’entrevista tal i com l’entenem Bolea & Carcel (2020), és a dir, una situació comunicativa en la que s’articula una conversa en la que s’intercanvien idees mitjançant la proximitat i la confiança. És a dir, se li ha ofert un espai a l’adolescent per tal que pugui mostrar-se tal i com és sense sentir-se jutjat. Sense aquesta estratègia seria impossible assolir els objectius.  

Tal i com diu Del Río Rambla (2015) el vincle és una condició necessària sense la qual no hi ha acte educatiu. La transforma. En aquest sentit, he tingut la sort que havia coincidit en algun espai lliure amb aquest jove i ja tenia un bon vincle amb ell. En tot cas, he notat que, degut a la meva presència intermitent al centre, el vincle no era suficient com per filar tant prim en alguns anàlisis personals. Així doncs, l’informació de la que jo disposava tampoc ho era, així que hauré de recopilar informació de l’adolescent amb la psicopedagoga per tal de fer un acompanyament més precís. 

En conclusió, es pot dir que la primera sessió ha complert els seus objectius ja que s’han analitzat un seguit d’aspectes a millorar i el format amb el qual s’ha dissenyat el recurs psicopedagògic ha estat entenedor i motivador. 

Referències bibliogràfiques:

Bolea, E., Cárcel Ferrer, E., & Universitat Oberta de Catalunya. (2019). Eix 5: Estratègies i instruments d’indagació : L’avaluació psicopedagògica com artesania / Enric Bolea López, Esther Cárcel Ferrer (Primera edició). Universitat Oberta de Catalunya.

https://materials-campus-uoc-edu.eu1.proxy.openathens.net/daisy/Materials/PID_00269089/pdf/PID_00269089.pdf

Del Río Rambla, J. (2015). VINCLES AFECTIUS PER AL VINCLE EDUCATIU [Treball Final de Grau, UOC]. https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/45844/6/jdel_riorTFG0116mem%c3%b2ria.pdf

Hola, companys i companyes!

Com ja sabeu, estic fent pràctiques en una escola i, com us podeu imaginar, ara que ja s’acosten les vacances de Nadal, totes les activitats d’alumnes i mestres estan encarades a aquesta festivitat. També dediquen moltes i moltes hores a assajos per al festival de Nadal, que el fan per cicles.

Aquesta setmana m’he pogut trobar amb els nens i nenes de l’ESO i de 6è de primària per fer la trobada inicial de l’apadrinament. I amb els professors/es de secundària per preparar les sessions de PAT.

Objectius:

• Facilitar la transició emocional dels alumnes de 6è de primària a 1r d’ESO, establint vincles de confiança i suport entre els alumnes de primària i secundària.
• Gestionar les emocions dels alumnes de 1r d’ESO, ajudant-los a identificar les seves inquietuds respecte a la nova etapa i a desenvolupar estratègies per afrontar els reptes emocionals.
• Fomentar la convivència i la cohesió social a través de la creació de parelles de “padrins” (alumnes de 1r d’ESO) i “fillols” (alumnes de 6è de primària) per compartir experiències i ajudar-se mútuament.

Pel que fa a la trobada de padrins, en un primer moment, ens hem trobat tots i totes a la sala d’actes, s’ha explicat als alumnes que faríem i s’han fet parelles. Amb aquestes parelles més tard hem sortit al pati de primària i han pogut estar parlant lliurement una estona per saber-ne més coses els uns dels altres. En algunes conversacions, ja sortien preguntes sobre l’ESO i sobretot, sobre els professors/es que tenien.

Quant a la trobada inicial entre padrins i fillols al pati de primària, es va observar que aquesta primera presa de contacte va tenir una gran càrrega emocional, tant per als padrins com per als fillols. Això respon a la teoria de l’aprenentatge socioconstructivista, que defensa que les interaccions socials és un factor clau en l’aprenentatge. Malgrat la timidesa inicial d’alguns participants, es va percebre una progressiva comoditat que promet un desenvolupament positiu de la relació entre padrins i fillols.

Després d’aquesta trobada, he anat amb els professors de secundària, per parlar amb ells de la pròxima trobada, que seria que els alumnes de l’ESO haurien de respondre un seguit de preguntes dels alumnes de primària per tal de resoldre els seus dubtes envers el canvi. He aprofitat la meva visita a l’edifici de secundària per trobar-me amb els mestres d’1 d’ESO.

S’ha parlat que primerament es farà una reflexió sobre quines emocions van viure amb el canvi. Per fer-ho es farà servir el recurs de la Roda d’emocions del DIPSALUT del programa “Sigues Tu”. És una manera visual per ajudar els alumnes a entendre millor les seves emocions. Els alumnes, després de parlar-ne breument, completen de manera individual la roda d’emocions. Poden indicar quines emocions han experimentat al llarg del primer trimestre del curs.

Es proposa també una sessió breu de mindfulness, utilitzant les tècniques de relaxació indicades a la Guia d’autoajuda per a la gestió de l’estrès de Dipsalut. Els alumnes practicaran una respiració profunda i una meditació guiada per ajudar a reduir l’ansietat. Recurs de Dipsalut per a tècniques de relaxació i mindfulness: Pots accedir a la Guia per a l’autocontrol emocional de Dipsalut a través d’aquest enllaç. Després de la pràctica, els alumnes compartiran com s’han sentit, i el professor/a parlarà sobre la importància de cuidar-se emocionalment i de tenir eines per afrontar situacions noves, com el primer examen o una discussió amb un amic.

Durant la trobada amb els professors per a la programació de la sessió del PAT, es va posar en evidència la importància de la planificació col·lectiva per tal d’assegurar una coherència entre els objectius del projecte i les accions concretes a implementar. Teòricament, el PAT es basa en la tutorització activa i l’aprenentatge cooperatiu, i durant la sessió es va fer èmfasi en la necessitat de fomentar la participació activa de tots els professors per tal de garantir un resultat alineat amb aquests principis.

Els professors van expressar una satisfacció moderada amb la planificació del PAT, destacant que l’estructura general és útil, però que caldrà millorar la concreció d’alguns punts. Els padrins i fillols van valorar positivament la trobada inicial, destacant especialment el component emocional i el simbolisme de l’activitat com a punt de partida per a la relació.

Com a propostes de millora inclouria:

• • Establir una metodologia més clara i estructurada per a les reunions de programació.
  • Introduir activitats inicials de coneixement més guiades per facilitar la interacció entre padrins i fillols.
  • Crear un document marc de referència comuna per als professors que defineixi clarament els objectius del PAT i les estratègies per assolir-los.

Ha estat una setmana molt complerta i agradable amb els professors i professores de secundària, m’he sentit molt escoltada per part de tots/es.

Bona tarda,

Després de diferents reunions i converses en les quals es van analitzar les necessitats de l’institució de pràctiques i es va pactar una proposta d’intervenció, finalment va arribar una trobada en la qual es presentava una versió final del recurs pedagògic que havia de ser el projecte d’intervenció, una llibreta de seguiment que permetés acompanyar els alumnes i fer treball específic amb cadascun d’ells. Els objectius eren la concreció del recurs psicopedagògic principal de l’implementació educativa i dotar de coherència el disseny de les accions pedacògiques.

En aquesta, la tutora i jo vam repassar els objectius marcats per al projecte i vam repassar la dinàmica que tindria aquesta. Teniem molt clar que aquesta llibreta ha d’ajudar a la psicopedagoga a fer una avaluació psicopedagògica inicial a aquells usuaris que entrin a formar part de l’hospital de dia des de l’inici. Per això, durant la reunió vam veure adequat elaborar un seguit de targetons amb paraules relacionades amb aquests aspectes que estimulessin la reflexió de les joves.

El recurs inclou un joc que serveix com a temàtica de seguiment. És a dir, una espècie de cluedo que acompanya a la puntuació dels joves i els obligarà a pensar per resoldre un cas d’assassinat. La tutora la va trobar molt escaient i motivadora. Conjuntament, vam dissenyar un seguit de tècniques per acompanyar els joves a resoldre el cas. Modificant i fent millores a allò que creiem necessari.

Amb el vist-i-plau de la tutora i les millores aplicades, la prova pilot pot començar. Tant tutora com alumne de pràctiques vam sortir molt contents de la reunió. Tant un com altre creiem que pot ser una eina interessant per motivar als joves a treballar a l’aula. Per a mi, és important que la tasca del projecte tingui sentit a l’hospital i sobretot, recorregut.

Els pilars principals del projecte és recolzen en tres principis. El primer del dels hàbits, concepte del qual Aristòtil ja en parlava, segons exposa Roser Martínez (2012), el filòsof creia que la virtut humana era conseqüència de l’assumpsió d’un conjunt hàbits com quelcom que ajudava a la formació del caràcter de les persones. . És per això que aquest projecte té molt en compte aquest paradigma, fent ús dels hàbits per estructurar una manera de ser i pensar que acompanyi a adoptar una rutina positiva en la seva etapa acadèmica.

Un altre dels principis i eines de les eines que s’han fet servir per crear el recurs és la de la gamificació. Segons Zambrano-Álava(2020) alguns estudis realitzats asseguren que la gamificació millora l’aprenentatge i el converteix en quelcom significatiu i eficient, capaç de captar l’atenció i l’interès de l’educand. Per tant, hem volgut potenciar l’adquisició d’hàbits a través d’un joc que motivi l’adolescent a seguir la dinàmica que se li proposa mentre gaudeix i s’ho passa bé. Sense oblidar el treball que està duent a terme.

Per últim, s’han tingut en compte les necessitats individuals. Tal i com diu Vidal Marsal (2024), són el conjunt de carències o mancances significatives específiques d’un individu, a les que volen donar resposta. Per tant, el recurs s’ha estructurat de manera que cadascun dels adolescents pugui treballar en base a unes necessitats concretes i adaptades. Per tant, el que es vol és adaptar el procés d’ensenyament – aprenentatge a l’individu per tal que aquest sigui adequat i eficient.

Aquests tres conceptes teòrics són la base amb la qual s’ha treballat i s’ha volgut donar forma al projecte d’intervenció.

La reunió no tenia planificada una avaluació com a tal però les sensacions posteriors van ser bones. Una de les coses importants per a mi és que els psicopedagogs creguin en el recurs perquè el puguin utilitzar quan jo no hi sigui. Tot i que és un treball que caldrà treballar en el següents mesos, vaig poder notar com la psicopedagoga es feia seu el recurs i l’impregnava de la seva manera de fer.

Referències bibliogràfiques:

Roser Martínez, C. (2012). Aristótil, Ètica a Nicòmac. Llibre II (C. Monzó, Trad.; 1a edició).

Vidal Marsal, S. (2024). Característiques i necessitats de les persones en situació de dependència. Serveis Socioculturals I A la Comunitat.https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_apd_m05_/web/fp_apd_m05_htmlindex/WebContent/u1/a1/continguts.html

Zambrano-Álava, Luque-Alcívar, Lucas-Zambrano, & Lucas-Zambrano. (2020). La Gamificación: herramientas innovadoras para promover el aprendizaje autorregulado. Dominio de las Ciencias, Vol. 6, 3. https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_apd_m05_/web/fp_apd_m05_htmlindex/WebContent/u1/a1/continguts.html

Hola, companyes i companys!

Avui estic molt il·lusionada, ja que, he pogut reunir-me amb els docents tutors i tutores de 6è de primària i amb els de 1r d’ESO i 2n d’ESO (tutores), a més en aquesta reunió han participat el cap d’estudis de secundària i la cap d’estudis de primària.

L’objectiu d’aquesta reunió era exposar els canvis i fer una coordinació d’alguna de les activitats que es proposen.

Durant la reunió amb l’ajuda de les psicopedagogues he pogut transmetre als tutors i tutores la meva intenció d’intervenció i proposta de millora per al canvi d’etapa entre primària i secundària.

La primera proposta ha estat oferir-los materials per poder treballar a l’aula del Dipsalut, “Sigues tu”, tal com us vaig comentar en l’entrada anterior. Els mestres des d’un primer moment han estat molt d’acord en treballar alguns temes en l’àmbit d’emocions i seguretat el per canvi d’etapa i creuen que serà convenient. S’ha comentat que a les hores de programació que tinguin hi assistirem per tal d’ajudar-los a programar la sessió de PAT.

Els tutors i tutores de 6è i els de 2n d’ESO han acordat la primera trobada entre els alumnes “padrins” i han assignat les parelles de manera aleatòria seguint l’ordre de llista. El primer dia de trobada serà el dimarts 10 de desembre per tenir temps per preparar algunes preguntes de la primera trobada. A més s’han anotat trobar-se la setmana del 20 de gener del 2025, per fer-ne una segona trobada i que puguin visitar el centre de secundària.

S’ha esmentat la intenció que hi ha amb les portes obertes, com els tutors i tutores de 4t d’ESO no hi eren, el cap d’estudis de secundària ha anotat totes les informacions donades (s’han de preparar tallers perquè facin els alumnes que s’inscriuran).

En general, puc dir que estic molt contenta d’aquesta reunió i tinc ganes de poder-me trobar la setmana vinent amb els mestres i poder observar aquesta primera trobada entre padrins! El meu grau de satisfacció amb aquesta reunió és del 90%, atès que hi ha moments que poder per nervis no m’he pogut explicar bé i les psicopedagogues m’han ajudat. Al final de la reunió s’ha acordat que els mestres tant de primària que secundària aniran programant PAT per poder treballar el procés de canvi.

Hola, companys i companyes

La meva proposta de millora va encarada en la transició entre etapes de primària a secundària, per això de manera conjunta amb les psicopedagogues hem creat unes activitats que creiem que serien crucials per introduir millores en aquest procés.

Avui ens hem centrat en la més important que seria la coordinació entre els docents de primària i els de secundària per poder treballar en les hores de PAT tant a 6è de primària com a 1r d’ESO on es treballin les emocions en aquest traspàs, inquietuds… Per això hem començat a buscar recursos per poder-los oferir als tutors i tutores, entre els quals hem trobat recursos molt interessants que es diuen “Sigues tu” del Dipsalut. La intenció d’aquesta trobada també és explicar-los com s’enfocaran les jornades de portes obertes, els padrins d’ESO i la gimcana final. Un cop feta aquesta reunió haurien de començar a emparellar-se els tutors per poder fer una primera trobada abans de Nadal.

Primer el que hem fet ha estat escollir uns quants materials que poden ajudar a aquests tutors i tutores per conduir les hores de PAT enfocat a aquest procés de canvi. 

D’altra banda, s’ha aprofitat per citar als docents el pròxim dia de pràctiques per tal de comunicar-los els canvis que es volen afegir i les implicacions que té.

Aquestes propostes d’activitats s’emmarcquen en els principis de l’acompanyament en transicions educatives proposats per Bisquerra (2008), que ressalta la importància d’abordar els aspectes emocionals en els moments de canvi. La proposta també s’alinea amb la teoria de Vygotsky, que defensa la importància de les interaccions socials i del suport dels adults per facilitar el desenvolupament dels alumnes. Personalment, aquesta activitat m’ha fet reflexionar sobre la necessitat de tenir en compte no només les necessitats acadèmiques dels alumnes, sinó també les emocionals i socials.

Teòricament, aquestes intervencions mostren una harmonia amb els valors de l’acompanyament emocional i la inclusió educativa. Tot i així, la pràctica evidencia la necessitat de reforçar la comunicació per assegurar que tots els implicats percebin els beneficis de l’activitat com a superiors a les dificultats logístiques que pugui comportar.

Em sento molt emocionada per la tasca que m’estan donant les psicopedagogues i que em tenen com a una més del gabinet psicopedagògic. Certament, sento també molts nervis per saber la reacció dels mestres, atès que poden pensar que els hi estem donant “més feina”, quan considero que amb una bona planificació del traspàs i amb el suport més adient de l’equip psicopedagògic els hi traiem feina.